Suivre Ali Lmrabet

Petition online:http://ow.ly/P1An4

aliwithoutID.blogspot.com (Anglais) /alisinpapeles.blogspot.com (Espagnol)

@AliLmrabet #alilmrabetID

viernes, 3 de julio de 2015

Mèdia.cat: El País: De fitxar Alí Lmrabet a silenciar-ne la vaga de fam

Alí Lmrabet és el periodista més famós de Marroc i ara mateix no es troba dirigint cap mitjà, sinó en una vaga de fam des del 24 de juny. El motiu: Denunciar que l’Estat marroquí li denega la renovació del seu document d’identitat i del seu passaport, un tràmit imprescindible per tal de recuperar la seva llicència de periodista que va perdre l’any 2005, quan va ser condemnat a 10 anys d’inhabilitació professional. Aquella sentència expira precisament ara i el govern pretén estendre sense cap tipus de justificació legal fins i tot a costa de convertir-lo en un “sense papers al seu propi país”, en l’expressió del mateix periodista.
No és la primera condemna ni el primer entrebanc que pateix Lmrabet. La seva tasca insubornable en favor d’un periodisme rigorós i molest i en defensa de les llibertats d’expressió i informació l’han portat a la presó en diverses ocasions. L’any 2003 va veure com els setmanaris Demain Magazine i Duman (en francès i àrab respectivament) que dirigia van ser clausurats per un acudit sobre el casament del Rei. Ell mateix va acabar empresonat.
Aquesta persecució el va convertir en tot un referent internacional del periodisme més crític i molts grans mitjans d’arreu del món van fer ressò de la seva lluita. Entre 2003 i 2005 El País li va publicar vuit articles, inclosos diversos des de la presó de Salé, on va complir una condemna que finalment va quedar reduïda a poc més d’un any de presó. Lmrabet va ser alliberat en beneficiar-se d’un indult reial aconseguit després d’una vaga de fam de 47 dies, però també en bona mesura gràcies a la pressió que suposaven els seus articles a mitjans com El País. El 2005, el Govern marroquí optava per una nova estratègia menys espectacular i indignant que l’empresonament, però més efectiva: la inhabilitació. Aquesta vegada l’excusa va ser considerar els sahrauis de Tindouf com a refugiats i no com a segrestats pel Front Polisario, tal com els anomena la propaganda oficial.
Aquest cop l’estratègia va funcionar. El País va deixar de publicar articles de Lmrabet. El diari ni tan sols s’ha fet ressò de l’actual vaga de fam del periodista. L’última referència al periodista marroquí a El País data del 4 de maig, on s’informa de la concessió del Premi José Couso amb un perfil assèptic.

No hay comentarios:

Publicar un comentario